Sílvia Pérez Cruz

Doncs l'any 2010 continua sense donar treva...


Així que només passo un momentet per aquí, per compartir uns instants de relax amb vosaltres, escoltant la Sílvia Pérex Cruz, una catalana de Palafrugell que canta jazz, fados, flamenc, i tot el que se li posi pel davant, com aquest poema de la Maria Mercè Marçal.


Que la gaudiu!

Llebres de març

De tots els personatges fascinants d'Alícia en el país de les meravelles, em fa un gràcia especial la "llebre de març". Sempre amunt i avall, sempre enfeinada, sempre pendent del rellotge...

Segur que molts de vosaltres us heu sentit "llebres de març" en alguna ocasió... Malgrat el frenesí, les llebres de març quan ens creuem pel carrer sabem reconèixer-nos les unes a les altres, i encara que només ens mirem unes mil·lèsimes de segon, ens entenem, ens solidaritzem i ens diem que alguna hora ens aturarem a descansar... I, per sort, abans que ens tornem boges del tot, el calendari ens dóna una treva i ens ofereix uns dies per parar a prendre el te, malgrat el vent ens empenyi a seguir i seguir...



Sí, ja ho sé, ja gairebé som a l'abril i jo parlant de març, arribo tard, arribo tard..., però ja em perdonareu... és que el te i la companyia eren tan bons que ni el vent em va poder fer córrer ;-)

Bona setmana!

Elena Odriozola

Margarita, está linda la mar,
y el viento lleva esencia sutil de azahar:
yo siento
en el alma una alondra cantar:
tu acento.
Margarita, te voy a contar

un cuento.

Així comença el poema "Margarita" de Rubén Darío il·lustrat per Elena Odriozola.

Vaig descobrir aquesta il·lustradora donostiarra a través dels contes "La princesa que badallava a totes hores" i de "Un regalo del cielo". Des d'aleshores em va enamorar el seu traç fi, les seves atmosferes, el gust pel detall...

Aquí trobareu més informació sobre l'autora i algunes mostres més de la seva feina.

Existiran els punts de llibre?

Aquest és l'inquietant missatge d'un dels punts de llibre que vam trobar a la libreria Laie de Barcelona. Potser sí que d'aquí a 150 anys els punts de llibre seran digitals, com els mateixos llibres, llibreries i biblioteques...



Però...us imagineu perdre el plaer de voltar, mirar, remenar i submergir-se en espais com aquests? A mi em costaria renunciar-hi.












Quan puc viatjar sempre m'agrada entrar a les llibreries i bilblioteques de les ciutats que visito, i quan no pot ser, doncs fem un volt per les de "casa", com vam fer ahir amb una bona amiga.

Aquestes van ser les meves troballes del dia i les penso omplir de punts de llibre!!!




En els següents posts us en faig cinc cèntims de cada una.

Bon diumenge!

Para guardar el sueño

Aquest és el títol del darrer llibre de poemes de Basilio Sánchez (Càceres, 1958).

Poemes que aixequen cases bastides sobre el temps que passa. Temps que s'escola per les parets esquerdades. Parets que parlen de records, de soledats compartides, de presències, i d'absències. D'absències que són presències. De la vellesa i la bellesa, de la vida i la mort i de les petites i efímeres felicitats quotidianes, com la que ens produeix l'acte íntim de vetllar en silenci el son dels qui estimem...

Us deixo amb un dels poemes del llibre i, si us ha despertat la curiositat, podeu conéixer més sobre l'autor aquí i aquí.

Con un libro en las manos
Germina una palabra sobre el papel de arroz.

Como el dibujo a lápiz de un arbusto
en un patio de nieve;
como si los silencios de tu casa
golpeasen los muros de la mía.
Cuando tengo delante la mesa de madera
con la pequeña luz desportillada
que ha vivido conmigo.
Cuando no tengo nada, y muy despacio
comienzo a darme cuenta de que aún queda
mucho sitio en los márgenes,
mucha vida aguardando en la penumbra,
en todos los lugares que ahora intuyo
que se han vuelto accesibles.

Porque hay alguien sumido en la nostalgia
de un país interior y porque elijo,
entre todas las puertas,
aquella que se abre a la mirada de un hombre,
la que es un árbol dentro de otro árbol.

Con un libro en las manos.
Aquí, en esta casa en la que sólo se muere de vejez.


Basilio Sanchez (Para guardar el sueño, Visor 2003)

El poso del café. Aitana Carrasco Inglés

Tots sabem què són "els posos" del cafè, però el que no havia pensat és que "els posos" també poden ser "pozos" (sobretot si ho pronunciem a Mèxic) i que podem caure dins d'ells i trobar-nos inmersos en un món al revés... Això és el que li passa a la protagonista del llibre d'Aitana Carrasco Inglés, "cuentista, dibujanta y coleccionista" com ella mateixa es defineix i que per a mi ha estat tota una descoberta. Només visitant el seu bloc ja us en podreu fer una idea del talent i creativitat de l'Aitana.

Us deixo amb el principi del conte, per fer dentetes...

El poso del café
Historias mínimas para sobremesas monótonas

Aquella tediosa tarde, mis pies, decididos a vagar sin rumbo, se detuvieron sin previo aviso. Alcé la vista y apareció claramente ante mis ojos una extraña cafetería que nunca antes había estado allí. Pese a todo, empujé la puerta y entré.

Pedí un café, creo recordar, o quizá el café me pidió a mi.
El caso es que, tras el último sorbo, caí en él.
En el poso del café.
En el pozo del café.
Y nadie creerá lo que allá vi...
Aitana Carrasco Inglés (El poso de café. Ed. Quitapenas, 2009)
I per als que estigueu per Barcelona el dia 23, podreu conèixer-la dins la 3a Trobada d'il·lustradors on també hi serà, entre d'altres, l'Elena Odriozola.

Que exigent que ve la primavera...

Com cada any, la primavera, tan capriciosa ella, fa gala del seu esperit d’improvisament i tan aviat ens regala un bon xàfec, com uns dies de sol esplèndids.

Sigui com sigui, la flora i fauna de casa aquests dies sembla estar encantada amb les novetats...

Bon cap de setmana!

More than words

Per als que encara no el conegueu, avui us presento el nostre gat. Es diu Shiva i és una boleta de cotó de color blanc i canyella, amb dos ulls verds i rodons com dos planetes!
Ja podreu comprendre que a tots els de casa ens té ben enamorats...

Tanmateix ell fa temps que manté un idil·li, primer secret, i ara totalment evident, amb el nostre ordinador. No sabem què l'atrau tant: l'escalfor que desprèn, la brillantor de la pantalla, les tecles que s'enfonsen sota les seves potes...

El cert és que quan estan junts es difícil separar-los, i més d'una vegada, aprofitant una distracció, ens ha donat algun disgust...

Sí, sí, ho veieu bé... Aquest dia ens va girar la pantalla del revés!!! Ell intenta fugir perquè endevina pels meus crits que aquest cop l'ha feta grossa, però, pocs dies després, tot queda oblidat, i gat i portàtil tornen a reprendre la relació...
I és que ja se sap, en això de l'amor, com diuen els nois d'Extreme, cal quelcom més que paraules, i ells sense dir-se res s'entenen a la perfecció :D


Bona setmana!!

Vinyes verdes vora el mar

Aquest és l'aspecte de la meva taula de treball i el meu paisatge habitual durant aquestes darreres setmanes abans de les vacances...

I aquí es on va volar el meu cap en sentir la fresca veu de la Txell Sust versionant el poema vinyes verdes vora el mar de Josep Ma de Sagarra:

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

la podeu escoltar aquí

Buscant més informació sobre ella, vaig trobar aquesta entrevista que li fa Manel Fuentes al seu programa de ràdio, on també la podem sentir cantant un altre tema del seu nou disc: "ciudadana universal."

.

"ciudadana universal busca piso en La Habana, da clases de catalán, baila y canta sevillanas...." S'enganxa, oi? :D "

Bona setmana!!

Senioritas

Per a molts ja han arribat les desitjades vacances i a l'hora de sortir de casa, cal deixar-ho tot lligat i ben lligat: qui regarà les plantes, qui donarà menjar al gat, qui recollirà el correu... I per a aquells que pateixin per les coses de valor que hagin pogut acumular, sempre poden recórrer a Senioritas, un "servei de seguretat" a temps complet, totalment gratuït i que a molts pobles es practica de manera totalment espontània.

Per què contractar una costosa instal·lació d'alarmes, etc., quan tenim aquella veïna que tot l'any fa mitja davant de la finestra i coneix de primera mà els horaris i costums de tot el veïnat? Millor deixar-li el telèfon a ella: si hi ha un moviment estrany segur que el detecta!

Tenint present la curosa i esforçada tasca d'aquestes veïnes, el col·lectiu portuguès CC han fet aquest muntatge amb molt d'humor, que m'ha fet riure i m'ha portat molts records...

Vist a flores en el ático

MOLT BON ESTIU!!!

Imagine

.

Copyright: González Alba

Ahir tornava a peu cap a casa. Plovia, però no tenia pressa.

Sota el meu paraigües vermell em vaig fixar en com molts cartells electorals encara seguien penjats, una setmana després de les eleccions. Havien perdut la brillantor dels primers dies, apareixien desdibuixats, deslluïts, desgastats. Montilla no semblava somriure tant. Puigcercós esdevenia una mena de venedor de les darreres ofertes de Carrefour, a en Mas se li desfeia la clenxa...

Tots semblaven glòries d'un temps passat i les seves promeses, que encara em ressonaven al cap, em van semblar igualment llunyanes i esvaïdes... De sobte es van encendre els llums de nadal. Va ser un cop d'efecte, però en comptes d'alegrar l'ambient, em va semblar que encara el feia més fals, més surrealista, així que vaig seguir caminant cap a casa, aquest cop ja aliena a tot, i immersa en el meus propis pensaments, els del meu món petit, on per un moment, hi van sonar les notes d'Imagine de John Lennon.

Aquí us les deixo en una versió que m'agrada especialment.

Lizania

Lizania és l'univers particular de Jesús Lizano, poeta excepcional, dissortadament no prou valorat per certs col·lectius, a qui potser incomoda la seva acritud davant la hipocrèsia que impera en alguns cercles literaris, la seva actitud vital: passional, hedonista, anarquista i que no es mossega la llengua per res ni per ningú.

I a mi m'encanta per això mateix!

Us deixo amb un dels poemes que més m'agrada "Las personas curvas", i amb un vídeo on el recita ell mateix. Ja veureu... No deixa indiferent !

LAS PERSONAS CURVAS
Jesús Lizano

[Mi madre decía: a mi me gustan las personas rectas]

A mí me gustan las personas curvas,
las ideas curvas,
los caminos curvos,
porque el mundo es curvo
y la tierra es curva
y el movimiento es curvo;
y me gustan las curvas
y los pechos curvos
y los culos curvos
los sentimientos curvos;
la ebriedad: es curva;
las palabras curvas:
el amor es curvo;
¡el vientre curvo!;
lo diverso es curvo.
A mi me gustan los mundos curvos;
el mar es curvo,
la risa es curva,
la alegria es curva,
el dolor es curvo;
las uvas: curvas;
las naranjas: curvas;
los labios: curvos;
y los sueños, curvos;
los paraísos curvos
(no hay otros paraísos);
a mí me gusta la anarquía curva;
el día es curvo
y la noche es curva;
¡la aventura es curva!
Y no me gustan las personas rectas,
el mundo recto,
las ideas rectas;
a mí me gustan las manos curvas,
los poemas curvos,
las horas curvas:
¡contemplar es curvo!;
(en las que puedes contemplar las curvas
y conocer la tierra);
los instrumentos curvos,
no los cuchillos, no las leyes:
no me gustan las leyes porque son rectas,
no me gustan las cosas rectas;
los suspiros: curvos;
los besos: curvos;
las caricias: curvas.
Y la paciencia es curva.
El pan es curvo
y la metralla recta.
No me gustan las cosas rectas
ni la línea recta:
se pierden
todas las líneas rectas;
no me gusta la muerte porque es recta,
es la cosa más recta, lo escondido
detrás de las cosas rectas;
ni los maestros rectos
ni las maestras rectas:
¡liberénnos los dioses curvos de los dioses rectos!
El baño es curvo,
la verdad es curva,
yo no resisto las verdades rectas;
vivir es curvo,
la poesía es curva,
el corazón es curvo.
A mí me gustan las personas curvas
y huyo, es la peste, de las personas rectas.






Jesús Lizano: Lizania. Aventura poética 1945-2000. Ed. Lumen, Barcelona:2004 (2a edición)

Un gat i una caixa de cartró...?

Tots els que tenim gats, sabem de la seva actitud senyorial, de com els agrada manar i estar ben servits, i de com en saben de fer-se els ronsos. Semblen pensar: "no vindré quan em cridis (I ara, això és de gossos!), jo em faré esperar uns minuts i vindré a poc a poc i amb la cua ben dreta..."

Però també sabem com els agrada ser amanyagats, mimats i com en poden arribar a ser de carinyosos!

El dibuixant Perich va saber captar molt bé aquesta idiosincràcia gatuna amb les seves inoblidables vinyetes.

Recentment he descobert aquestes animacions de Simon Tofiels: "Simon's cat". Són de línia senzilla però aconsegueixen transmetre molt bé els diferents comportaments del gat i les seves entremaliadures. Amb el de la caixa de cartró he rigut molt, perquè era com si veiés el meu gat!

A veure si us agrada:

Si voleu conèixer més la feina d'aquest il·lustrador feu una volta per la seva web: http://www.simonscat.com/

Dies de pluja

Després d'un dies de sol i cels blaus fantàstics, avui, en aixecar la persiana, el gat i jo (grans descreguts de fes i prediccions) hem comprovat estorats com, aquest cop sí, s'han complert les previsions dels homes dels temps. Els HOMES DEL TEMPS! Grans gurus de la nostra època que desperten una fe cega i una idolatraria, per a mi inexplicable, en moltes persones.

Recordo que durant la infància, no parlar durant les notícies era una norma que els nens havíem aprés a respectar, tot i que, quan veiem que els adults abaixaven la mirada i continuàvem menjant, sabíem que podíem aprofitar uns segons per parlar de les coses importants: les nostres!

Ara bé, quan començava la previsió meteorològica, aleshores sí, s'iniciava un moment sagrat: tots els adults quedaven abduïts per aquella figura i els seus mapes travessats per ratlles tortes, i aquí sí que ens havien deixat clar (de vegades amb mètodes que ara serien considerat poc ortodoxos) que, mentre aquell senyor parlés, allà no s'havia de sentir ni respirar.

Quin moments! Amb el pas del temps, recordo amb una barreja d'ironia i nostàlgia, aquella estampa en què avis, pares i tiets quedaven quiets com a figures de cera; les culleres suspeses a l'aire, a mig camí entre el plat i la boca; els bocins de pa a la mà, esperant el torn de ser assaborits... Tot paralitzat com en una mena de foto fixa, fins que l'HOME acabava de pronunciar les últimes paraules.

El més bo de tot és que, actualment, a moltes llars catalanes (inclosa la meva) quan sona la sintonia de la informació del temps, comencen a aparèixer tots els habitants de la casa, fossin on fossin, per congregar-se de nou davant aquest ídol de paraules sagrades que segueix sent l'home/dona del temps. Paradoxalment, seguim mantenint aquesta mena de religiositat, de tradició ancestral, ara amb més raó que mai, perquè està avalada pels avenços tècnics. Una fe avalada per la ciència :D !!

Bé, amb tot, i continuant mirant per la finestra, la meva raó em diu: "ja convenia que plogués", i els meus ulls endevinen alguns racons de bellesa entre les múltiples formes en què l'aigua transforma el paisatge urbà. Tot això em fa recordar un fotògraf que vaig descobrir fa poc i que trobo que sap captar especialment la poètica visual dels dies de pluja. Jutgeu vosaltres mateixos:

Reflejo de Navidad en Málaga. ©González Alba

Gotas de lluvia sobre contendor de vidrio. ©González Alba
Paloma corriendo por el carril bici. Bajo la lluvia. ©González Alba

Azul. ©González Alba

En el semáforo. ©González Alba


Podeu seguir admirant aquest treball aquí: González Alba
BON I PLUJÓS CAP DE SETMANA!!!!

Are you happy?

La fórmula de la felicitat... Des de typcut ho tenen clar:



Tan fàcil i tan difícil alhora, oi :D?


Typcut és un web que mostra l'obra de diferents dissenyadors gràfics, que treballen sobretot cartells, jugant amb la forma i dimensions de les lletres. Si us agrada el tema, val la pena fer-hi una ullada.

mukavan

Què significa mukavan? No ho sé.

El que sí que sé és que si hi accediu, trobareu una botiga virtual que aglutina el treball de diferents artistes i artesans, i que té un disseny i una presentació que he trobat deliciosa: clara, senzilla, lluminosa i amb unes fotografies dels productes precioses!

Els passos per fer les compres estan molt ben explicats, i els productes arriben, tal com indiquen, en molt pocs dies: en el meu cas només en 24h.

Però el millor de tot és COM arriben, fixeu-vos en l'embalatge i la nota personalitzada, escrita a mà, agraint la compra:

I a dins una bosseta sorpresa (?), i les coses que havia demanat: la il·lustració de Lisa Golightly "Girl in de yellow suit" i el vinil de l'ocell, que va acompanyat d'un altre de prova, amb les intruccions escrites també a mà!

La reproducció està molt ben impresa, gairebé sembla original:



I la bosseta sorpresa... Què seria? Jo no havia demanat res més. Doncs aquí ho teniu: un preciós ocellet-sabó que desprèn un perfum molt, molt agradable!



Com ja veieu, no només el web està molt cuidat, sinó els enviaments també, i aquests detalls, què voleu que us digui?, a mi m'encanten, diuen molt de qui hi ha al darrera i penso que són molt d'agrair.

Així que gràcies mukavan per aquesta bona estona. Encara em dura el somriure :D!!

L'Atelier del Raval

foto extreta de: minube.com

Al Carrer de la cera núm 1 del barri del Raval (Barcelona), i sota un antic cartell de "Peluquería de señoras" podem trobar aquesta botiga que la Ruth, la seva propietària, ha anat bastint entre fermalls, arracades, llanes, botons, teixits, colors... i molta imaginació i creativitat. L'atenció és excel·lent, i el que hi podem trobar també. Els treballs de costura i teixit que fa la Ruth estan cuidats fins al mínim detall.

Aquest matí de diumenge, potser trastocada pel canvi d'hora, i davant l'estupor del meu company i del gat, que de tant canviar-me, no sabien si anava o tornava, he improvisat una petita desfilada perquè pugueu veure algunes de les meves adquisicions:

Tot és de la marca "petit pois", la dels treballs que confecciona la mateixa Ruth. La "bufanda" o braga de llana la vaig comprar al gener, i la verda i la bossa, aquest dissabte, quan vaig anar al curs de feltre, que em va encantar i del que ja us en parlaré en una propera entrada...

La bossa és una delícia, a la foto no es pot apreciar bé, però té uns acabats preciosos i de dins està tota folrada de la mateixa tela estampada de la solapa. I creieu-me que, pel treball i l'estona de dedicació que hi ha, no és gens cara!

A més de tot això, l'Atelier és un espai actiu on contínuament s'organitzen cursos de manualitats i tècniques diverses per a adults i per a nens. Al seu web podeu trobar quins són els propers...

BON DIUMENGE!!!